miércoles, 20 de octubre de 2010

Relats Conjunts

                Relats Conjunts Noia llegint una carta davant una finestra   
                                                      Johannes Vermeer,1657-1659

Ari  feia quasi un hora que estava castigada a l'habitació de dalt. S'entretenia damunt del llit, disfressant-se amb la vella i pesada cortina. Ja s'havia fet una capa, un turbant gegant, una panxa d'embarassada i no sé quantes coses més, quan, embolicada amb la tela imaginant que era una rata penada dins d'una cova, quasi es queda dormida, si  no arriba  a ser  perquè va sentir un colp a la finestra,va baixar del llit ràpidament i la va obrir, fora estava la Cristina que li feia senyals discretament de que havia de marxar de seguida.Aleshores va vore una pilota de paper a  l'ampit de la finestra, la va agafar, la va desplegar i la començà a llegir, va llegir aquella confessió, que hauria de guardar per sempre dins el seu cor i que hauria de trencar en xicotets troços, que els faria volar per la finestra.
*i jo he de confessar  que  no coneixia la traducció de la paraula en castellà "alféizar"... doncs això que ara ja ho sé

12 comentarios:

  1. Tu peux fermer la fenêtre... Il fait froid dehors ! ;-)

    ResponderEliminar
  2. aatchiiiisss! tu as raison Flo,je dois la fermer tout de suite :))!!!

    ResponderEliminar
  3. felicitats per aquest relat, que incorpora una sorpresa dins d'una pilota de paper.

    ResponderEliminar
  4. Dona però que deia la carta...ens deixes amb un pam.....de nas

    ResponderEliminar
  5. Bon relat que es desplega d'una bola de paper!

    ResponderEliminar
  6. Oh! quina imatge més maca has escrit!

    ResponderEliminar
  7. té màgia, senzillesa i és bell, bell

    ;¬)*

    ResponderEliminar
  8. Jo també voldria saber què deia a la bola de paper! O era això de 'l'ampit'??

    ResponderEliminar
  9. Moltes gràcies a tots!!! per als curiosos:ho senc no puc contar-vos res més:)

    ResponderEliminar