Relats Conjunts Noia llegint una carta davant una finestra
Johannes Vermeer,1657-1659
Ari feia quasi un hora que estava castigada a l'habitació de dalt. S'entretenia damunt del llit, disfressant-se amb la vella i pesada cortina. Ja s'havia fet una capa, un turbant gegant, una panxa d'embarassada i no sé quantes coses més, quan, embolicada amb la tela imaginant que era una rata penada dins d'una cova, quasi es queda dormida, si no arriba a ser perquè va sentir un colp a la finestra,va baixar del llit ràpidament i la va obrir, fora estava la Cristina que li feia senyals discretament de que havia de marxar de seguida.Aleshores va vore una pilota de paper a l'ampit de la finestra, la va agafar, la va desplegar i la començà a llegir, va llegir aquella confessió, que hauria de guardar per sempre dins el seu cor i que hauria de trencar en xicotets troços, que els faria volar per la finestra.
*i jo he de confessar que no coneixia la traducció de la paraula en castellà "alféizar"... doncs això que ara ja ho sé
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Tu peux fermer la fenêtre... Il fait froid dehors ! ;-)
ResponderEliminaraatchiiiisss! tu as raison Flo,je dois la fermer tout de suite :))!!!
ResponderEliminarfelicitats per aquest relat, que incorpora una sorpresa dins d'una pilota de paper.
ResponderEliminarQue bonico.
ResponderEliminarDona però que deia la carta...ens deixes amb un pam.....de nas
ResponderEliminarBon relat que es desplega d'una bola de paper!
ResponderEliminarOh! quina imatge més maca has escrit!
ResponderEliminarté màgia, senzillesa i és bell, bell
ResponderEliminar;¬)*
Jo també voldria saber què deia a la bola de paper! O era això de 'l'ampit'??
ResponderEliminarMoltes gràcies a tots!!! per als curiosos:ho senc no puc contar-vos res més:)
ResponderEliminarM'ha agradat molt!
ResponderEliminarGràcies Alyebard!
ResponderEliminar