Una nova proposta de Relats Conjunts
Abans tot anava fent-se borrós, ara travesses les parets, i tu i els teus pensaments feu una vegada més el viatge cap a les sensacions ja passades. Tu no ets la guia, són ells, els teus pensaments que t'engronsen cap a una olor, una paraula, una carícia...
No pots evitar-ho, et transporten cap el trobament d'allò que creus oblidat, d'allò que creus que mai has vist o escoltat, i és aleshores quan ho trobes que et ve un somriure i comences a vore clarament la sala on ets, els mobles, els cambrers, ups! la teva amiga que seu davant teu i et demana explicacions per aquell somriure de fava, però no pots dir res perquè comences a cantar una vella cançò i la teva amiga t'escolta i somriu com una fava, també la parella del costat escolten, es miren i somriuen com...
per cert que la cançò és : When you're Smiling Billie Holiday
Em puc imaginar la cara somiadora que posava la noia fent volar la imaginació. I és que hi ha records, com també músiques, que ens transporten.
ResponderEliminarM'agrada m'agrada m'agrada.....Molt bo! i la cançó un clàssic atemporal!
ResponderEliminarBon relat i bon acompanyament.
ResponderEliminarMolt bo, hi ha cançons que ens condueixen a situacions viscudes.
ResponderEliminarSomiar despert al so d’una cançó, per evocar situacions passades i,qui sap, si també futures. Bon relat.
ResponderEliminarPreciosa descripció d'un impagable moment de somieig. Impagable la música amb què desperta.
ResponderEliminarMolt ben escrita i descrita la situació i molt sorprenent el final.
ResponderEliminarUn relat bonic i ben escrit.
ResponderEliminarM'ha agradat!
ResponderEliminar