Moais de l'illa de Pasqua
Cap tombat: No tinc ganes de tornar a casa, els xiquets fan massa soroll, el treball l'odie.
Estic tan a gust, que em quedaria per sempre,amb aquesta calma, només senc el remor del vent, els ocells, fins i tot m'estic adormint,a més aquests dos ja fa una bona estona que s'han quedat muts.
Cap del mig: Li ho volia dir que la estimo, ostres! sempre faig el mateix, sóc imbècil,la estime i no faig res per demostrarli-ho.Ho faré,marxaré ara mateix i parlaré d'una vegada...no, no puc, tinc por i si em rebutja?
Cap primer:Sempre que eixim a passejar fem cap al mateix lloc per descansar, i jo torne a tindre la mateixa estranya sensació de que m'enfonse dins la terra, i no puc deixar de fer-me les mateixes preguntes: qui sóc? què faig açí? perqué han deixat de parlar els meus companys? perqué aquella dona ens mira i fa punt de ganxo? perqué sempre em faig tantes preguntes?
Ei! és súper!
ResponderEliminarM'agrada perquè el cap del mig, malgrat la por i els dubtes, ja sembla que vagi marxant muntanya avall! oi que sí??
fareu que m'apunti als relats conjunts :)
ResponderEliminarmolt, molt, molt maco
Este relato me produce un curioso estado de optimismo.gracias!!
ResponderEliminarsi filadora, li he captat el moviment!:)
ResponderEliminarque bé Núria,apunta't!!
de nada,y gracias os doy yo también!
molt bona estrena, felicitats
ResponderEliminarGràcies, a vore si tinc temps d'anar a visitar i llegir tranquil.la als altres participants.
ResponderEliminarFelicitats una molt reeixida estrena als relats conjunts! m'ha agradat això de posar nom als moais cap del mig cap tombat...Molt bo!
ResponderEliminar:)gràcies!
ResponderEliminarNo m'havia parat a pensar què pensaven els tres Moais. Una bona visió.
ResponderEliminarsi,i ja veus estan fets un embolic!
ResponderEliminarAquests tres perduts en les seves reflexions, i el temps passant, però potser per a ells no té gaire importància. ^_^
ResponderEliminarExacte!!!
ResponderEliminar